OBRA POÈTICA: Aquests poemaris els pots trobar a http://www.pasionporloslibros.es/category/libros/poesia/
POEMES LLUNÀTICS
Un poema del llibre:
LLIBRE
LLIURE
Obre
la porta de paper,
i
camina en la seva tinta,
milions
de viatges a no saps on,
la
història d’un dia qualsevol,
camins
a entendre la lluna,
que
navega en un cel curiós,
per
saber què amaga el punt final,
encén
el sol i mira amb lupa,
com
el constructor es preocupa,
de
què arribi als teus ulls la forma,
el
sentiment amb què ha esculpit,
la
seva nit en la claror del dia,
llum
de pinzells que pinta,
obre
la porta de paper,
i
camina en la seva tinta.
MOVIMENTS
Un poema del llibre:
AIRE I AIGUA
La gran selva plora,
i les escombraries es van acumulant,
el gran oceà trist,
llença onades mortals.
Ja no t’importa l’aire,
ja no t’importa gaire.
Massa déus,
per estimar-ne un de sol,
i el mirall trencat que sóc,
diu que t’estima molt.
Ja no t’importa l’aigua,
si tan sols és una paraula.
POETA UNDERGROUND
Un poema del llibre:
SÓC LA LLIBERTAT
QUE DORM
Si tingués mil vides per a tu,
te’n donaria mil i una,
ja que vaig perdre la llum,
vaig perdre tota lluna.
Sóc maniquí, sóc ninot,
i no trobo vida,
sóc la llibertat de mentida.
Si tingués més fe que els déus,
construiria el meu món,
però vaig enderrocar sentiments,
en tan sols un segon.
Sóc foto, sóc record,
i no trobo vida,
sóc la llibertat que dorm.
SANT JORDI, NO MATIS EL DRAC!
Un poema del llibre:
DE VEGADES VIU
De vegades viu, de
vegades mort,
de vegades
ressorgeixo per pura diversió.
Són els nius
llocs per descansar,
són els meus
laments, cançons.
I perdré la
ciutat,
com vaig perdre
el meu cor edulcorat.
No cantis mai
victòria!
Si has perdut la
vida pròpia.
Jo viuré reposant
el cap,
sobre un coixí de
llauna.
Somiaré ser
l’ocell revolucionari,
que escapa d’una
gàbia.
MÉS NEGRE QUE L'ATZABEJA
MÉS NEGRE QUE L'ATZABEJA
Un poema del llibre:
ELS AMANTS
Van ploure
granotes,
quan vaig
repenjar-me a l’arbre,
els teus ulls
eren de haixix,
els meus eren de
guix,
quan vam
trobar-nos sota la nit.
Semblàvem,
els amants de
Magritte.
PSIQUEDÈLIC
PSIQUEDÈLIC
Un poema del llibre:
UN HOME SENSE
AMOR
Potser sóc un
home sense amor,
però t’estimo.
Buscant un
més-enllà en vida,
jo era un jove
suïcida,
creia que el món
era per a nosaltres,
i l’havíem de
superar.
Potser sóc un
home sense amor,
però t’estimo.
El carrer va
forjar la meva cuirassa,
el temps m’ha
donat perspectiva,
i ara veig aquell
noiet kamikaze,
salvant-se d’una
gran tempesta.
El cor a
l’esquerra del pit, ja no em molesta,
potser sóc un
home sense amor,
un poema del llibre.
POEMA D’UNS ULLS
Seré el poeta
dels teus deliris
i dels meus si
cal,
avui que plou
confeti,
avui que la lluna
és a dalt.
Navego pel sol
sense cremar-me
en una barca feta
de miralls
fins allà on hi
viuen els coralls
dels teus ulls
que volen salvar-me.
El roig de la
teula,
un gra de raïm a
la llengua,
corre salvatge i
lliure l’euga.
INTROVERSIÓ
INTROVERSIÓ
Un poema del llibre:
LLIBERTATS
D’INFERN
“Para ir al
infierno no hace falta cambiar de sitio ni postura.”
Rafael Alberti.
Moriré quan hagi de
morir,
moriré com tots,
moriré aixecant,
hissant un poema,
moriré si m’ho
mereixo
o viuré etern en
un foc que no crema,
aniré a l’infern
i em veuràs distret,
si existeix deu
haver milions de càstigs
per escollir
i no hi ha
tortura més gran que viure
en un món en el
qual no pots escollir,
per això em
veuràs entre les flames,
rient de mi
mateix, del meu estimat cel
i de la pau que
tant reclames.
Moriré i em
reencarnaré
i tornaré a
morir,
no hi ha tortura
més gran que viure
en un món en el
qual no pots escollir.
NASCUT PER SER POETA MENTRE EL MÓN ESCLATA
NASCUT PER SER POETA MENTRE EL MÓN ESCLATA
Un poema del llibre:
SISTEMES
“Ells volen la teva ment”
David Castillo.
El sol no respon,
em penjo de la
lluna,
ja saps que
moriré
com de moment mor
tothom,
impossible
escapar,
pren-t’ho d’una
altra manera,
la norma deforma
però hi ets dins,
ben endins,
experiments,
ratolins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario